El Cinquè Congrés Català de Salut Mental que ha
convocat la Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM) pel mes de Juny té com
a punt de partida dos constatacions que sota el meu punt de vista són fonamentals
per entendre el món en què vivim, i la realitat més objectiva tal com es
presenta a la immensa majoria de la població, així com el paper dels
professionals de la salut davant aquestes realitats.
La primera constatació: « Ens trobem en un procés
de fallida àmplia i profunda de les estructures culturals, sòcio-econòmiques,
ideològiques, i morals del sistema”.
La segona constatació: “La desigual afectació dels
recursos i serveis té repercussions en: La salut (mental) de la població i en les condicions
laborals i de vida dels professionals”.
Igualment s’estan organitzant conferències molt
interessants de les que vull destacar:
- LA
LLUITA DEMOCRÀTICA PER LA XARXA PÚBLICA D’ATENCIÓ A LA SALUT MENTAL
- L’ÈTICA DE LES INSTITUCIONS I DELS PROFESSIONALS EN UN CONTEXT DE CRISI
(títol a confirmar).
- “LA RED DE SALUD MENTAL Y LAS POLÍTICAS
CONTRA LA CRISIS : AMENAZAS Y OPORTUNIDADES”
- SOCIETAT, CULTURA I PARTICIPACIÓ.
Sense dubte haurem d’estar molt pendents dels resultats dels treballs dels
professionals de la salut que assistiran al congrès, per què de ben segur que les
seves ressolucions aniran encaminades a millorar el servei públic de salut
mental, i que defenso, igual que la majoria de professionals amb els que hi
pogut intercanviar idees, que formi part d’un model de salut de xarxa pública d’atenció.
És precisament aquesta xarxa pública d’atenció en salut mental, que
forma part dels serveis públics aconseguits gràcies a la lluita democràtica de les
organitzacions ciutadanes la que avui cal defensar més que mai, per que més que
mai és quan es necessita.
Amplis sectors financers i representatius dels interessos privats i de
mercat qüestionen permanentment aquest model, i utilicen la seva influència política
per afeblir, disgregar i finalment acabar amb aquest model, mitjançant
retallades pressupostàries, en personal, de condicions laborals i de recursos
materials en un moment històric en el què, contrariament, el que caldria és
enfortir el sistema amb més recursos econòmics i humans per tal d’atendre les
necessitats en salut (també mental) així com en altres serveis, que avui es presten
des dels serveis públics i que són , essencials per la immensa majoria de la
població.
