Salut Pública, crisi i les polítiques de déficit.

El Cinquè Congrés Català de Salut Mental que ha convocat la Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM) pel mes de Juny té com a punt de partida dos constatacions que sota el meu punt de vista són fonamentals per entendre el món en què vivim, i la realitat més objectiva tal com es presenta a la immensa majoria de la població, així com el paper dels professionals de la salut davant aquestes realitats.

La primera constatació: « Ens trobem en un procés de fallida àmplia i profunda de les estructures culturals, sòcio-econòmiques, ideològiques, i morals del sistema”.

La segona constatació: “La desigual afectació dels recursos i serveis té repercussions en: La salut  (mental) de la població i en les condicions laborals i de vida dels professionals”.

Igualment s’estan organitzant conferències molt interessants de les que vull destacar:

• LA LLUITA DEMOCRÀTICA PER LA XARXA PÚBLICA D’ATENCIÓ A LA SALUT MENTAL
• L’ÈTICA DE LES INSTITUCIONS  I DELS PROFESSIONALS EN UN CONTEXT DE CRISI (títol a confirmar).
• “LA RED DE SALUD MENTAL Y LAS POLÍTICAS CONTRA LA CRISIS : AMENAZAS Y OPORTUNIDADES”
• SOCIETAT, CULTURA I PARTICIPACIÓ.

 Sense dubte haurem d’estar molt pendents dels resultats dels treballs dels professionals de la salut que assistiran al congrès, per què de ben segur que les seves ressolucions aniran encaminades a millorar el servei públic de salut mental, i que defenso, igual que la majoria de professionals amb els que hi pogut intercanviar idees, que formi part d’un model de salut  de xarxa pública d’atenció.  

És precisament aquesta xarxa pública d’atenció en salut mental, que forma part dels serveis públics aconseguits gràcies a la lluita democràtica de les organitzacions ciutadanes la que avui cal defensar més que mai, per que més que mai és quan es necessita.

Amplis sectors financers i representatius dels interessos privats i de mercat qüestionen permanentment aquest model, i utilicen la seva influència política per afeblir, disgregar i finalment acabar amb aquest model, mitjançant retallades pressupostàries, en personal, de condicions laborals i de recursos materials en un moment històric en el què, contrariament, el que caldria és enfortir el sistema amb més recursos econòmics i humans per tal d’atendre les necessitats en salut (també mental) així com en altres serveis, que avui es presten des dels serveis públics i que són , essencials per la immensa majoria de la població.  

¿Te atreves a soñar?

Un bon vídeo editat per inKNOWation España, sobre los miedos, el desarrollo personal y la proactividad.

Autoestima y gestión de los miedos.

La propera revolució tecnològica ja està en marxa

Appy Geek

La gestió de la "incompetència"

Diuen que el model de gestió per competències aplicat a la formació està arribant al seu final. Aquest model ha aconseguit formar persones que han pogut incrementar les seves competències i vessar-les en el marc laboral, produïnt un doble benefici, individual i organitzacional.  La experiència mostra que la realitat formativa de les grans empreses ha comportat un augment competencial de les persones que ja eren més competents a la feina, mentres que les persones amb menys competències de base, o bé no han estat motivades per formar-se, o be, les empreses han prioritzat la formació dels seus quadres directius i comandaments intermitjos.  Això ha donat lloc a que sigui freqüent trobar plantilles amb treballadors que formativament tenen 2 o 3 velocitats:

• Directius, personal de direció i quadres intermitjos, molt formats.
• Treballadors que no han pogut aprofitar els coneixements obtinguts en la feina.
• Treballadors que no han accedit a formació (per causes internes o per causes externes a la seva voluntat),

Segons el nou model que comença a aplicar-se al sector de la formació, la formació per competències ha donat lloc a:

• Treballadors amb moltes competències aplicades al seu entorn laboral.
• Treballadors que no apliquen les competencies adquirides.
• Treballadors que no han adquirit competències:
• per que no han pogut: treballadors incompetents.
• per que no han volgut: treballadors tòxics.

El nou paradigma es va centrant mica en mica no tant en la gestió per competències, sino en la gestió de la incompetència: la reubicació dels treballadors incompetents o amb competencies insuficients, i l'acomiadament dels treballadors que no es formen, però a més fomenten actituds negativistes envers la formació i el canvi continu en el context organitzacional.

Bé, en aquest panorama de canvi de paradigma, la formació professional ha d'incorporar molts més continguts relacionats amb el positivisme actitudinal, la motivació i la intel.lingència emocional per tal de gestionar la incompetència i posar-la al servei de la organització.

Nota: el concepte de incompetència, treballadors incompetents o tòxics utilitzats en aquest article només són paraules utilitzades pels professionals que defensen la implementació d'aquest nou model. En cap cas, l'autor del blog no s'identifica amb aquestes expressions, encara que cregui positiva la incorporació de nous continguts accesibles per tots els nivells professionals, i vells continguts adaptables al personal menys competencialment format.

Per una formació al servei de ciutadania.

   El canvi que estan experimentant els objectius de la formació a la darrera dècada haurien de fer reflexionar sobre la necessitat d'un únic model. Els nostres avantpassats, pedagogs, mestres i docents, consideraven la formació, la educació i la docència com eines al servei de la transformació social. En una societat analfabeta el fí es concentra en l´alfabetització de la població, per tal de fer realitat un vell principi, vell però de plena vigència, que es concreta en que una població formada és una població més lliure. D'aquesta manera, moviments de reforma educativa integral com ara les promogudes per persones de la talla de Giner de los Rios o Marta Mata, en moments històrics diferents, van suposar avenços pedagògics que cercaven transfomacions socials més profundes encaminades a la consecució de llibertats individuals i col.lectives, majors quotes de cohesió social i major igualtat d'oportunitats per tots independentment dels recursos econòmics dels alumnes.

Aquests intents de transformació social a traves de la millora dels plans educatius i formatius i de metodologia docent, estan avui dia secundats per docents que desenvolupen estratègies educatives alternatives dins el marc de l'ensenyament lliure.

La crua realitat, però, ha fet trontollar els fins mateixos de  la educació i de la formació convertint els alumnes en competidors en lluita entre si en un món cada cop més competitiu, i fent, de la mateixa formació un "nou mercat" d'accès no equitatiu per la població. La construcció de l'espai educatiu europeu (EEE) que en els seus fonaments prova de afavorir la mobilitat de treballadors dins la U.E, homogeneitzant les titulacions dels diferents Estats Membres, a les postres, ha servit per convertir un dret bàsic com és el dret a la educació i a la formació professional, en un nou ninxo de mercat, a on les titulacions tenen valor a partir dels post-graus, i l'accés als post-graus esdevé una mostra de desigualtat en funció de la economia familiar, de tal manera que cada cop les rendes mitjanes i baixes tindran menys possibilitat d'accedir-hi.  

Vull aprofitar aquestes línies per fer apologia d'un sistema educatiu i formatiu que recuperi els seus objectius primigenis d'equitat, de justícia i cohesió social, i  de transformació del món en el que vivim en un món millor. I aquest sistema educatiu que necessàriament ha de resituar-se al servei de la societat no pot gestionar-se d'una altra manera que equitativament, des del sector públic, i no per servir els interessos dels mercats. La formació, igual que les polítiques econòmiques, han d'estar al servei dels interessos generals de la majoria social, i no a l'inreves.

Enllestida la nova edició de la nostra oferta formativa

SiC Consultors presentarà el mes vinent el Pla formatiu "Formació i Ocupació per la Societat participativa " que recull aquella oferta formativa modular encaminada a formar persones en diferents àmbits d'activitat social i laboral. La estratègia de SiC Consultors ha estat sempre encaminada a col.laborar per transformar la societat a travès de la formació, i el Pla "Formació i Ocupació per la Societat participativa" és un bon instrument doncs prepara l'alumnat per desenvolupar feines i activitats d'impacte comunitari, lligades als següents temes:

• Mediació Comunitària.
• Mediació Escolar.
• Mediació Familiar.
• Medi Ambient.
• Imatge, Só i Autoedició sostenible.
• La Societat Participativa com a nou model de societat.
• Treball comunitari.
• Direcció i gestió de ONG's.
• Direcció i gestió de les activitats veïnals.
• Reciclatge.
• Gestió de Menjadors comunitaris.
• Integració i multiculturalitat.
• La recuperació de l'artesania i dels oficis tradicionals.
• Cuina saludable i Slow-Food.
• Tècnicas de relaxació.
• Viure sense estrès.
• Comerç just i sostenible.
• Gestió de la producció agrícola per l'autoconsum: els horts urbans.
• Cooperativisme i economia social.
• Participació ciutadana i gestió del serveis públics.
• Turisme rural.
• Gestió sostenible de recursos turístics.

Aquest Pla serà presentat durant el mes de novembre, i a partir d'aquesta data s'obrirà el periode de matriculació. Els cursos començaran al gener de 2013. 

Cal més inversió en polítiques de orientació i formació laboral!

Cada dia ens anem a dormir amb pitjors notícies en relació a l'activitat econòmica i la desocupació. Sembla clar que els "homes de negre" d'Europa ja han arribat aquí i preparen nous ajuts financers a la banca, i ens demanaran més ajustos als ciutadans. La UE exigeix als governs que apliquin les polítiques inverses a les "RobinHoodianes":  ajustos a la majoria per ajudar als rics.

I en tot aquest maremàgnum europeu de crisi més política que econòmica (doncs els diners estan...però en mans d'uns pocs), i d'ordres per tal de retallar encara més l'Estat de Benestar, els ciutadans demanem solucions a la crisi, i solucions al major problema que d'ella se'n deriva: la desocupació i el risc per la cohesió social que comporta.

Des de SIC Consultors ens sumem a totes aquelles veus que exigeixen més inversió en la millora de la ocupabilitat de les persones (formació, orientació i inserció laboral), i més inversió per tornar a situar l'economia al servei de la societat, en lloc de la societat al servei de l'economia.