dimarts, 9 d’octubre del 2012

La gestió de la "incompetència"

Diuen que el model de gestió per competències aplicat a la formació està arribant al seu final. Aquest model ha aconseguit formar persones que han pogut incrementar les seves competències i vessar-les en el marc laboral, produïnt un doble benefici, individual i organitzacional.  La experiència mostra que la realitat formativa de les grans empreses ha comportat un augment competencial de les persones que ja eren més competents a la feina, mentres que les persones amb menys competències de base, o bé no han estat motivades per formar-se, o be, les empreses han prioritzat la formació dels seus quadres directius i comandaments intermitjos.  Això ha donat lloc a que sigui freqüent trobar plantilles amb treballadors que formativament tenen 2 o 3 velocitats:

  • Directius, personal de direció i quadres intermitjos, molt formats.
  • Treballadors que no han pogut aprofitar els coneixements obtinguts en la feina.
  • Treballadors que no han accedit a formació (per causes internes o per causes externes a la seva voluntat),

Segons el nou model que comença a aplicar-se al sector de la formació, la formació per competències ha donat lloc a:

  • Treballadors amb moltes competències aplicades al seu entorn laboral.
  • Treballadors que no apliquen les competencies adquirides.
  • Treballadors que no han adquirit competències:
    • per que no han pogut: treballadors incompetents.
    • per que no han volgut: treballadors tòxics.
El nou paradigma es va centrant mica en mica no tant en la gestió per competències, sino en la gestió de la incompetència: la reubicació dels treballadors incompetents o amb competencies insuficients, i l'acomiadament dels treballadors que no es formen, però a més fomenten actituds negativistes envers la formació i el canvi continu en el context organitzacional.

Bé, en aquest panorama de canvi de paradigma, la formació professional ha d'incorporar molts més continguts relacionats amb el positivisme actitudinal, la motivació i la intel.lingència emocional per tal de gestionar la incompetència i posar-la al servei de la organització.

Nota: el concepte de incompetència, treballadors incompetents o tòxics utilitzats en aquest article només són paraules utilitzades pels professionals que defensen la implementació d'aquest nou model. En cap cas, l'autor del blog no s'identifica amb aquestes expressions, encara que cregui positiva la incorporació de nous continguts accesibles per tots els nivells professionals, i vells continguts adaptables al personal menys competencialment format.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada