Per una formació al servei de ciutadania.

   El canvi que estan experimentant els objectius de la formació a la darrera dècada haurien de fer reflexionar sobre la necessitat d'un únic model. Els nostres avantpassats, pedagogs, mestres i docents, consideraven la formació, la educació i la docència com eines al servei de la transformació social. En una societat analfabeta el fí es concentra en l´alfabetització de la població, per tal de fer realitat un vell principi, vell però de plena vigència, que es concreta en que una població formada és una població més lliure. D'aquesta manera, moviments de reforma educativa integral com ara les promogudes per persones de la talla de Giner de los Rios o Marta Mata, en moments històrics diferents, van suposar avenços pedagògics que cercaven transfomacions socials més profundes encaminades a la consecució de llibertats individuals i col.lectives, majors quotes de cohesió social i major igualtat d'oportunitats per tots independentment dels recursos econòmics dels alumnes.

Aquests intents de transformació social a traves de la millora dels plans educatius i formatius i de metodologia docent, estan avui dia secundats per docents que desenvolupen estratègies educatives alternatives dins el marc de l'ensenyament lliure.

La crua realitat, però, ha fet trontollar els fins mateixos de  la educació i de la formació convertint els alumnes en competidors en lluita entre si en un món cada cop més competitiu, i fent, de la mateixa formació un "nou mercat" d'accès no equitatiu per la població. La construcció de l'espai educatiu europeu (EEE) que en els seus fonaments prova de afavorir la mobilitat de treballadors dins la U.E, homogeneitzant les titulacions dels diferents Estats Membres, a les postres, ha servit per convertir un dret bàsic com és el dret a la educació i a la formació professional, en un nou ninxo de mercat, a on les titulacions tenen valor a partir dels post-graus, i l'accés als post-graus esdevé una mostra de desigualtat en funció de la economia familiar, de tal manera que cada cop les rendes mitjanes i baixes tindran menys possibilitat d'accedir-hi.  

Vull aprofitar aquestes línies per fer apologia d'un sistema educatiu i formatiu que recuperi els seus objectius primigenis d'equitat, de justícia i cohesió social, i  de transformació del món en el que vivim en un món millor. I aquest sistema educatiu que necessàriament ha de resituar-se al servei de la societat no pot gestionar-se d'una altra manera que equitativament, des del sector públic, i no per servir els interessos dels mercats. La formació, igual que les polítiques econòmiques, han d'estar al servei dels interessos generals de la majoria social, i no a l'inreves.